¿Y la caducación cuál es?
Perdoneu que enceti el bloc amb aquesta trista frase inicial, però és la realitat: aquest bloc serà esborrat del ventall dipístic i dipaire internacional quan el meu bloc habitual torni a ser operatiu.
Què coi ha passat amb l'altra versió, us demanareu els dos o tres que potser em seguiu esporàdicament. Doncs un cracker (un hacker amb banyes i cua) ha anorreat la Zona Lliure. És el tercer impacte, segons ells, tot i que com a au fènix ressorgirà de les seves pròpies cendres i tal i qual.
Avui tenia moltes coses a dir: el meu viatge en tren també ha estat divertit, com el d'altres; halitòsics que estosseguen a la cara, captaires pudents que es relleven a cada parada, velles rebregades que cauen al damunt de peruanes amb el braç acabat de desenguixar, parelles octogenàries bramulant com bèsties de prat que són a "Espanya" quan no saben a quina parada es troben, i etcètera.
Podia haver comentat aquestes futeses i moltes d'altres, com que avui és el primer assaig de castells d'enguany. Ja tinc ganes de tornar-hi, fa ben bé un mes que no en faig, de castells, sens comptar evidentment l'actuació de dissabte passat, que va ser com un assaig amb públic i a l'aire lliure.
I xerrant d'aquest acte de suport als detinguts per allò tan famós del Pla Caufec, també us podria haver comentat que avui es jutgen els dos detinguts, i que la jutgessa, en una nova ostentació de la justícia del nostre Estat de Dret, ha limitat a només dos els testimonis i ha refusat com a proves uns vídeos gravats pels propis acusats.
Però tant se val. Sóc tornat, aquesta és la millor i més important notícia de totes, perquè sense volguer-me arrogar cap mena de messianisme ni il·luminació divina, és palès que sense mi la blogosfera catalana perd un dels seus grans profetes (mal que sigui de niciesa).
Visca la terra de la muntanya lliure de ciment.
La fi.
O no. Resulta que acabo de veure que els amics de Catapings ja m'han penjat el meravellós pingüí heavy amb samarreta Burzum, barretina i cabells llargs.
Moltes gràcies, nanos!
Què coi ha passat amb l'altra versió, us demanareu els dos o tres que potser em seguiu esporàdicament. Doncs un cracker (un hacker amb banyes i cua) ha anorreat la Zona Lliure. És el tercer impacte, segons ells, tot i que com a au fènix ressorgirà de les seves pròpies cendres i tal i qual.
Avui tenia moltes coses a dir: el meu viatge en tren també ha estat divertit, com el d'altres; halitòsics que estosseguen a la cara, captaires pudents que es relleven a cada parada, velles rebregades que cauen al damunt de peruanes amb el braç acabat de desenguixar, parelles octogenàries bramulant com bèsties de prat que són a "Espanya" quan no saben a quina parada es troben, i etcètera.
Podia haver comentat aquestes futeses i moltes d'altres, com que avui és el primer assaig de castells d'enguany. Ja tinc ganes de tornar-hi, fa ben bé un mes que no en faig, de castells, sens comptar evidentment l'actuació de dissabte passat, que va ser com un assaig amb públic i a l'aire lliure.
I xerrant d'aquest acte de suport als detinguts per allò tan famós del Pla Caufec, també us podria haver comentat que avui es jutgen els dos detinguts, i que la jutgessa, en una nova ostentació de la justícia del nostre Estat de Dret, ha limitat a només dos els testimonis i ha refusat com a proves uns vídeos gravats pels propis acusats.
Però tant se val. Sóc tornat, aquesta és la millor i més important notícia de totes, perquè sense volguer-me arrogar cap mena de messianisme ni il·luminació divina, és palès que sense mi la blogosfera catalana perd un dels seus grans profetes (mal que sigui de niciesa).
Visca la terra de la muntanya lliure de ciment.
La fi.
O no. Resulta que acabo de veure que els amics de Catapings ja m'han penjat el meravellós pingüí heavy amb samarreta Burzum, barretina i cabells llargs.
Moltes gràcies, nanos!
posted by Jep at 4:16 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home