Dilluns set: Reformes a la feina i bàsquet a Finestrelles
I miraré d'explicar el dia d'ahir. Sé que és feixuc explicar acció per acció tot allò que he fet. Massa potser, tenint en compte que vivim en una certa rutina. Explicar només allò que la trenca? Ahir, doncs, es va trencar.
El dia va ser si fa no fa com tots: el matí desaprofitat, intentant aprendre Flash i bellugant htmls per totes bandes. Vaig escriure el post al bloc de la ZL, vaig dinar i vaig anar a la feina després de llegir un poc la Constitució Europea. Les hores a la feina van passar molt lentes; vaig tornar a menjar ametlles i els budells m'ho han recordat fins avui. El cap va anar a encarregar un nou congelador pel rebost, la qual cosa implica menys espai al magatzem i reorganització del mobiliari: la taula ara estarà sempre al fons. Vem bregar per penjar un plafó de suro, per trobar el mig va fer servir paper de cuina, i per clavar-hi el clau un cargol punxegut i un tornavís... Un cop penjat, ha quedat tort. Vaig comprar el pollastre sense diners (el pagaré avui) i me'n vaig anar.
A la sortida em vaig trobar n'Horaci. Vaig pujar el pollastre a casa i vem anar en taxi fins a Finestrelles per jugar a bàsquet. Aquest cap de setmana és el torneig de colles castelleres organitzat pels Moixiganguers. No tenim cap possibilitat: no saben defensar, no saben botar, no saben llençar a cistella i no saben fer res. Jo no m'hi vaig esmerçar gaire, perquè no volia xupar massa, perquè els cabells em molestaven a la cara (no trobava la cinta, i la tenia al cap mal posada!) i perquè vaig adonar-me de què estic en baixa forma. A més de físicament, he perdut traça en el bot i en tot allò relacionat amb l'esport.
Potser hagués hagut de pujar-hi abans, perquè m'ho hauria passat bé amb aquella colla d'arreplegats. De jugadors que es salvessin de la crema n'hi ha pocs: en Rubèn, l'Alfredo (o com se digui), en Meli, i pocs més. Els hi desitjo molta sort; jo, per la meva banda, treballo dissabte i aquell vespre hi ha concert a Sant Climent dels Vidres a la Sang, Avulsed, Bleeding Sun i Death Silence. Que vagi bé.
El dia va ser si fa no fa com tots: el matí desaprofitat, intentant aprendre Flash i bellugant htmls per totes bandes. Vaig escriure el post al bloc de la ZL, vaig dinar i vaig anar a la feina després de llegir un poc la Constitució Europea. Les hores a la feina van passar molt lentes; vaig tornar a menjar ametlles i els budells m'ho han recordat fins avui. El cap va anar a encarregar un nou congelador pel rebost, la qual cosa implica menys espai al magatzem i reorganització del mobiliari: la taula ara estarà sempre al fons. Vem bregar per penjar un plafó de suro, per trobar el mig va fer servir paper de cuina, i per clavar-hi el clau un cargol punxegut i un tornavís... Un cop penjat, ha quedat tort. Vaig comprar el pollastre sense diners (el pagaré avui) i me'n vaig anar.
A la sortida em vaig trobar n'Horaci. Vaig pujar el pollastre a casa i vem anar en taxi fins a Finestrelles per jugar a bàsquet. Aquest cap de setmana és el torneig de colles castelleres organitzat pels Moixiganguers. No tenim cap possibilitat: no saben defensar, no saben botar, no saben llençar a cistella i no saben fer res. Jo no m'hi vaig esmerçar gaire, perquè no volia xupar massa, perquè els cabells em molestaven a la cara (no trobava la cinta, i la tenia al cap mal posada!) i perquè vaig adonar-me de què estic en baixa forma. A més de físicament, he perdut traça en el bot i en tot allò relacionat amb l'esport.
Potser hagués hagut de pujar-hi abans, perquè m'ho hauria passat bé amb aquella colla d'arreplegats. De jugadors que es salvessin de la crema n'hi ha pocs: en Rubèn, l'Alfredo (o com se digui), en Meli, i pocs més. Els hi desitjo molta sort; jo, per la meva banda, treballo dissabte i aquell vespre hi ha concert a Sant Climent dels Vidres a la Sang, Avulsed, Bleeding Sun i Death Silence. Que vagi bé.
posted by Jep at 7:17 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home